El Lloret aconsegueix un empat amb cert regust amarg, desprès de veure com en el  temps afegit la Soledat  aconseguia empatar el partit.  Tot i això, la nota positiva és  que l’equip aconseguí un punt dins un camp complicat,  on hauran de lluitar molt els rivals per sumar punts. El  Lloret va començar el partit molt segur en defensa i amb  les idees clares en atac, les sensacions eren bones. La  bona feina realitzada va tenir el seu premi, desprès de  que en Miranda realitzà una gran jugada i quan encara el porter li feren un clar penal que l’àrbitre no pità sinó que  assenyalà corner, amb el qual arribà el 0-1 obra d’en  Luis. Amb aquest ajustat marcador s’arribà al final de la  primera part.  Just començada la segona part el Lloret aconseguiria el 0 a 2, desprès  d’una internada per banda d’en Rubén que  centrà dins l’àrea petita i n’Ortiz remataria amb un gran  cop de cap. Amb el 0 a 2 semblava que el partit estava  sentenciat, però, l’equip local aconseguí empatar-lo a  pilota aturada  amb dos minuts de bogeria.  Tot i el cop  anímic, el Lloret va recuperar-se i ben aviat tornà  avançar-se al marcador amb un gol d’en Juanito.  A partir  d’aquí, el Lloret va intentar defensar el resultat davant els  atacs de la Soledat, i cercà a la contra sentenciar  l’encontre. De fet en el temps afegit  aconseguiria fer el 2  a 4, però l’àrbitre ho anul.là, i en canvi, allargà el temps   fins que el conjunt local marcà l’empat i seguidament  xiulà el final. Sens  dubte, una autèntica llàstima perdre  aquest dos punts al darrer instant de  partit, però un bon punt davant un rival que poc regalarà com a local.