Qui és qui: Jaume Illana
En Jaume Illana Alemany és el vicepresident del Bàsquet Pla. Però més que de vicepresident fa una mica de tot. “Intent col·laborar per tal que tots plegats siguem cada dia un club millor”.
N’Illana (jo sempre l’he conegut per aquest nom) té una empresa de serveis dedicada al vending i fa 11 anys que roda pel Bàsquet Pla. Li agraden tots els esports “de manera especial el bàsquet però abans li dedicava més temps i atenció al futbol”. En Jaume, a més d’estar moltes hores al club, juga a pàdel i “el temps no em dóna per més”.
Entre les persones que admira destaca en Josep Guardiola. “M’agradava quan era jugador i ara com entrenador m’ha confirmat que és una persona amb el cap ben amoblat”.
D’anècdotes al Pla n’hi han passat moltes però recorda especialment la de Pollença en el partit que va suposar l’ascens a EBA. “Me varen aplegar a les grades i me dugueren fins a les dutxes. Com que no tenia roba per canviar-me vaig haver de passar tot el dia xop i veure el partit dels júnior a Inca, que jugaven el campionat de Balears, tot banyat”.
La seva trajectòria al Pla va començar, com dèiem, fa 11 anys, quan el seu fill gran va començar al club. “Vaig començar a apreciar el bàsquet a través den Fran (el president ara) amb el qual vàrem fer una bona amistat. Quan va començar a entrenar, jo vaig ser el seu ajudant dos anys a cadet i un a autonòmica. En Tolo Munar me va introduir dins la directiva i quan va decidir la seva retirada me va demanar que continuàssim dirigint el club”. En Jaume va pensar que la persona que millor es podia col·locar al davant de la directiva era en Fran “i no em vaig equivocar”. En Jaume també és vicepresident nacional d’esports d’empreses. Així com en Fran va introduir en Jaume en el bàsquet, en Jaume va fer el mateix amb en Fran en els esports d’empresa. Ara en Fran és vicepresident esportiu de l’Aideb a Balears. “El bàsquet sempre estarà unit al meu amic Fran”.
En Jaume està molt content de la quantitat d’amics que ha fet al Pla. De vegades ha pres alguna decisió pensant en el club que s’ha interpretat com un assumpte personal i alguns l’han deixat de saludar … “però és una minoria gràcies a Déu … en aquesta vida estam de passada … tots ens equivocam però xerrant tot es pot arreglar”
Un, dos, tres, PLA!